El riu Colorado és molt més que l’escultor del Grand Canyon. Neix a Wyoming, i desemboca a Mèxic. Pel camí, el riu o els seus afluents, travessen els estats de Utah, Colorado, Nou Mèxic, Arizona, Nevada i Califòrnia.
El riu té algunes de les preses més grans dels Estats Units, destacant la de Page, que genera el Llac Powell (a la línia entre Arizona i Utah), la de Hoover, que genera el llac Mead (entre Arizona i Nevada) o la del llac Havasu, a Arizona. N’hi ha moltes altres, l’explotació del riu per a l’ús de l’aigua (rec o consum humà) o generació d’energia hidroelèctrica, ha estat planificat des de la primera meitat del segle XX, i especialment a partir dels anys 50.
Es pot afirmar que el desenvolupament de Las Vegas o Phoenix (amb un gran ús de l’aigua i de l’energia) i de l’agricultura d’Arizona i el sud de Califòrnia, en zones àrides del desert de Sonora, no hagueren estat possibles sense l’explotació intensiva del riu.
L’aprofitament del riu Colorado era gestionat per un acord entre els set estats, que es renovava cada 10/20 anys.
Fa uns 20 anys, es va iniciar el període més llarg de sequera ininterrompuda de la qual se’n té constància, al desert de Sonora i a tot l’altiplà del Colorado, que essencialment, coincideix amb la conca del riu. L’aportació d’aigua al riu no ha fet més que disminuir. Les altes temperatures, relacionades amb el canvi climàtic, han afavorit l’evaporació de l’aigua.
L’explotació de l’aigua s’ha mantingut constant fins fa uns anys, quan els nivells dels llacs va baixar a nivell mai vist. Això va encendre els llums d’alarma, i es van prendre algunes mesures, tant en l’àmbit local i estatal. Els primers afectats va ser el sector turístic (ports esportius, petits creuers... pels llacs) i algunes poblacions, que es van trobar amb problemes d’abastiment de les aigües subterrànies, relacionades amb el riu.
A mesura que les dades de pluja, nivell de l’aigua, etc. eren més i més alarmants, els estats van començar a reunir-se per poder refer l’acord. Van sorgir dos blocs: els estats del sud (Nevada, Arizona i Califòrnia) i la resta dels estats a la part alta de la conca: Wyoming, Utah, Nou Mèxic i Colorado. Han passat alguns anys, i el límit temporal de l’acord anterior ha estat superat fa uns mesos. Això implica, per llei, que qui decidirà és el govern federal.
El nivell de l’aigua d’aquest estiu ja s’acosta al punt, a partir del qual, les turbines de les centrals hidroelèctriques ja no poden generar electricitat. A l’escassetat d’aigua pel consum humà i l’agricultura, se li suma el possible tall energètic.
La gran qüestió és que sembla inevitable retallar l’ús de l’aigua als estats que més en fan servir (els del sud). Però això causarà un trasbals econòmic de grans dimensions. Ciutats com Las Vegas o Phoenix poden veure el seu model de creixement amenaçat. L’agricultura del sud d’Arizona o Califòrnia, que alimenta a mig Estats Units, poden esdevenir inviables. Retallar al nord pot ser insuficient, i també afectar a uns estats que consideren que han fet un bon ús de l’aigua, tots aquests anys.
El govern federal encara ja ha començat a explicar quina serà la solució. La principal, reunions cada dos anys, per anar renegociant. Admeten tenir molt mala peça al teler, i les decisions que prenguin, volen consensuar-les i revisar-les constantment. De tota manera, les principals retallades en el consum d’aigua són pels estats del sud.
Serà interessant fer el seguiment de com gestionen aquest tema, de repercussions econòmiques, polítiques i demogràfiques gegantines. De moment, fins i tot el govern federal sembla tremolar i anar amb molta cura a l’hora de decidir per on tirar.
PD: Ja es comencen a saber les quantitats que es retallaran a Arizona, Califòrnia i Nevada. Els estats de la part alta de la conca, de moment, segueixen podent fer servir les quantitats d’aigua, segons els acords anteriors. Els estats del sud accepten el veredicte federal, però a Las Vegas, alguns projectes de construcció de noves àrees residencials, ja s’estan aturant.
PD 2: A 10 de setembre, ja hi comença a haver més reaccions, sobretot als estats més afectats, Nevada, Califòrnia i Arizona. Els agricultors estan reduint la superfície de conreu i, sobretot, deixen de plantar espècies que tenen un creixement lent (que no són rendibles fins al cap d’uns anys): no saben si hi haurà prou aigua. Moltes ciutats analitzen quines opcions tenen amb les retallades previstes. Però la reacció més forta i rellevant és la de Las Vegas i tot el sud de Nevada: les retallades d’aigua previstes en 10 anys, fan del tot inviable la subsistència de la mateixa ciutat, amb el model de negoci actual. Per això, ja han demandat davant dels tribunals a l’administració Trump i el govern federal.