L’esprai antióssos (en anglès, bear spray) és la millor protecció contra els possibles atacs d’óssos. És un aerosol que té com a principal ingredient la capsaïcina, un alcaloide present en alguns pebrots coents. L’esprai antióssos no és un gas pebre.
Es fa servir per evitar que un ós se segueixi acostant més enllà dels 10 o 12 metres. En general, quan un ós s’acosta a aquestes distàncies, tant si ho fa a poc a poc com si ho fa corrent, indica un atac intimidatori o depredatori.
Ruixar l’esprai cap a la cara de l’ós li causa coentor al nas i ulls, i fa que en el 99% dels casos, giri cua i se’n vagi. Funciona (encara que et quedis tremolant) i no genera cap lesió a l’ós, tan sols molèsties, que són suficients perquè decideixi anar-se’n. A més, genera en l´ós un lligam entre els humans i la coentor. Això és molt positiu, ja que l’objectiu primer és reduir la interacció entre óssos i humans. Quan un ós s’acostuma als humans (per trobar menjar…), generalment cal matar-lo (eutanasiar-lo, que diuen per fer-ho un xic més agradable).
Fins als anys 80, sobretot als parcs nacionals dels Estats Units i el Canadà, això és el que passava. Les interaccions entre humans i óssos acabaven amb u humà ferit i més tard, l’ós mort per una bala. Aquest va ser el motiu pel qual Carrie Hunt, una estudiant de zoologia a la Universitat de Montana, es va posar a buscar una manera de frenar els atacs i en conseqüència, aturar les morts dels óssos. Després de moltes proves, va aconseguir crear i comercialitzar l’esprai antióssos (sense quedar-se la patent).
Va ser un canvi qualitatiu en les relacions entre els humans i els óssos, afavorint tant el creixement de la població dels óssos (que encara continua) i l’augment de visitants als parcs nacionals dels Estats Units i del Canadà.
El nombre creixent de visitants (un nombre important dels quals fan activitats de senderisme) i el fet d’haver-hi més óssos, ha incrementat el nombre de trobades entre humans i óssos. El servei de Parcs Nacionals, les autoritats locals, la premsa no paren d’insistir en les normes bàsiques de comportament en el cas de trobada amb un ós. L’esprai antióssos és l’últim recurs. No seguir les normes i no portar esprai antióssos pot provocar desenllaços fatals.
L’esprai antióssos no es pot comprar a Catalunya. Tampoc es pot pujar a un avió, les companyies aèries no permeten portar aerosols, ni a la maleta ni a l’equipatge de mà. Cal comprar-lo o llogar-lo als Estats Units o al Canadà. Comprar-lo és més pràctic, permet dur-lo a sobre durant tot el viatge. Llogar-lo és més barat, però s’ha de retornar al mateix punt de recollida. Per exemple, és ideal si sou al parc nacional de Yellowstone, i voleu fer diverses rutes de senderisme, durant els dos o tres dies que us hi esteu. Aquí teniu una de les botigues físiques on podeu llogar l’esprai antióssos. Si opteu per comprar-lo, ho podeu fer a múltiples supermercats i grans magatzems d’esports o activitats a l’aire lliure.
Cal comprar o llogar l’esprai antióssos? Depèn molt del vostre itinerari, com de quines activitats fareu durant la vostra visita als parcs nacionals. Per exemple, si feu una ruta pel sud-oest dels Estats Units (on només hi ha óssos negres) i no teniu previst fer senderisme, possiblement no us farà cap falta. De fet, si visiteu els parcs nacionals (tant a l’Oest americà, al Canadà o a Alaska), però tot just parareu als miradors, i passejareu pels principals senders amb molta altra gent (com fa la majoria de nosaltres), no cal que llogueu o compreu l’esprai antióssos. Ara, si voleu fer senderisme, sobretot a parcs o zones on hi ha poblacions d’óssos bruns (grizzlys), a més dels negres, el nostre consell és que compreu l’esprai (encara que en la immensa majoria de casos, l’hàgiu de regalar a final del viatge, sense haver-lo fet servir).
Finalment, el que repeteixo a tothom: amb les precaucions bàsiques, els óssos no són un perill en el vostre viatge. L’ós tendeix a evitar el contacte amb els humans, les topades fins al punt d’haver de fer servir l’esprai antióssos són molt escasses. Tan escasses, que cap dels meus clients mai s’hi ha trobat, en més de 25 anys organitzant viatges per aquelles contrades.