L’administració Trump està treballant per revocar els visats de categoria B1 i B2 d’unes 200.000 persones, que han demanat o està demanant el dret d’asil als Estats Units. Els visats B1 són per negocis, i els B2 són per turisme. Tots dos impliquen fer una petició a les ambaixades dels Estats Units, abans de poder-hi viatjar. U cop concedits (generalment, per 5 o 10 anys), la persona que l’ha obtingut disposa d’aquest període de temps per ser/residir als Estats Units.
Aquests visats han esdevingut un pas previ a la demanda d’asil. En altres paraules, per molta gent, era un camí per aconseguir poder la residència o la permanència indefinida als Estats Units. És molt més fàcil obtenir l’asil un cop ja ets dins del país, que fer-ho a través de demandes a les ambaixades, al teu país d’origen.
La maniobra de l’administració Trump tallaria aquesta via, ja que obligaria a demanar l’asil des del país d’origen, al mateix temps que expulsaria a unes 200.000 persones que són als Estats Units.
El més rellevant d’aquest fet és l’eliminació del dret d’asil, tal com l’hem conegut fins ara al món occidental. L’asil deixarà de ser una porta per aconseguir la residència als Estats Units. Són canvis que també s’estan produint al nord d’Europa. Caldrà veure si les demandes en contra que s’interposaran tindran èxit a l’hora d’aturar aquests canvis. Però tot apunta al fet que en els anys vinents, i jo diria que molt més enllà dels Estats Units, l’asil (polític, econòmic...) quedarà reduït a mínims.
Les causes d’aquests canvis són l’abús que tantes i tantes persones n’han fet (he llegit que a Suècia han detectat demandants d’asil, que han anat de vacances als seus respectius països). Però jo crec que tot plegat, va més enllà: és la fi dels drets humans universals. Occident els vol, però ja no es pot permetre d’aplicar-los més enllà de les seves fronteres.