17 gen. Un ós mata a un noi als Estats Units

Vet aquí una notícia trista, però que m’afecta doblement: em dedico a organitzar viatges, molts dels quals són per anar a veure óssos com aquest. El més fotut del cas, és que he buscat informació sobre la desgràcia, i pel que he llegit, el noi va fer tot el que no s’ha de fer si ensopegues un ós pel bosc.

Eren un grup de 5 estudiants. En arribar al bosc (una zona natural protegida a New Jersey, Estats Units) ja els van advertir que hi havia un ós per la zona. Ells van decidir seguir per veure l’ós, com si fos una bestiola del zoo. Primer error: si vas a veure fauna salvatge, no és com la dels zoos o la dels documentals de la televisió. Cal estar sempre molt alerta, i saber què s’ha de fer. Si no ho saps, deixe-ho per un altre dia.

Van ensopegar amb l´ós, a uns 100 metres de distància. Es tractava d’un ós negre americà (Ursus americanus). A New Jersey, només n’hi ha d’aquesta espècie, no hi ha grizzlys (bruns, com els nostres del Pirineu). Ho dic perquè es veu que aquest ós pesava uns 136 kg. En altres paraules, un xic més petit que un del Pirineu.

Os negre, Alaska

Cartell advertint de la presència d’óssos a Hyder, Alaska

S’hi van acostar fins a uns 30 metres, per fer-li millors fotos. A fe de Deu que ho van aconseguir, maleït sia. Greu error: no t’acostes cap a una bestiola d’aquestes, et mantens quiet i el deixes que es mogui tranquil·lament. Si es va acostant, et vas movent enrere poc a poc, sense perdre’l de vista, molt a poc a poc.

De cop i volta (sempre és de cop i volta), l’ós els va mirar i es va començar a caminar cap a ells, sense cap signe d’atac (orelles enrere, esbofegaments, rascar el terra…), sembla ser. En resum, s’hi van acostar tant que finalment van aconseguir encuriosir l’ós. I aleshores, van començar a moure’s ràpid per fugir. Gravíssim error. Si l’ós es comença a acostar cap a tu, no et mous per res del món, et mantens en la teva posició, per por que tinguis. Si comences a córrer, passes a ser una possible presa. Les preses dels óssos tenen por, i corren. Si ho fas, l’ós de cop i volta pensa que potser ets un tiberi.

Os travessant la carretera a prop de Mezzanin Junction, Columbia Britànica, Canadà Oest.

A més s’acostava l’ós, més s’espantaven, i més corrien. I aleshores van cometre l’error final: es van dispersar, cadascú va començar a córrer en una direcció. Es devien pensar que així el despistarien. I no, no va així. Els óssos tenen molt mala vista, són miops. Els 5 nois junts i quiets, a ulls d’un ós, eren una bestiola molt gran. No interessa, pot ser perillós per ell. Però els nois corrien (possible presa) i es dispersen (presa més petita, i per tant, més interessant i assequible). L´ós no es va despistar. Es va limitar a triar el que va veure més a prop o més fàcil, i cap allà se’n va anar. El va matar i se’l va anar cruspint.

Quan la policia va arribar, el van trobar al costat de les restes del noi, i el van matar. Lògic, ja que aquest ós, si s’hagués trobat amb altres humans, possiblement hagués atacat, ara ja sabia que fàcil era enganxar-ne un.

Sempre explico que no és cap perill anar a observar els óssos. Ara bé, sempre prenent totes les precaucions, i/o anant acompanyat d’algú que els conegui bé i sàpiga què fer en cada moment. Són animals salvatges, i cal respectar-los. Observar-los és un plaer, però no té res a veure amb els documentals de la televisió.

Sempre que hi ha victimes a causa dels óssos, hi ha hagut serioses imprudències, excessos de confiança. No són joguines ni animalets bufons, no ho pots oblidar mai.

Us deixo amb dues galeries de fotos, una d’un ós negre i una altre de grizzlis. i el vídeo d’una excursió per anar a observar els óssos a Alaska.