Bandera d'Alaska

La Covid19 fa emmalaltir l’economia d’Alaska

Bé, ara mateix, això es pot dir de molts llocs del món, que la Covid19 és un maldecap important per a qualsevol economia. Però diguem que Alaska té una economia en la que uns pocs sectors tenen gran importància, i resulta que aquesta malura sembla que els va afectant un darrera l’altre. Anem a pams.
L’economia d’Alaska té, com a sectors principals, l’extracció petroli i derivats, el turisme i la pesca.
El petroli s’extreu sobretot a la zona nord, a l’àrtic. Es dirigeix principalment al mercat nord-americà. Es transporta cap al sud d’Alaska per l’Alaska Pipeline, i des de Valdez, els petroliers el baixen cap a la costa oest dels Estats Units. Segur que heu sentit parlar del desastre de l’Exxon Valdez, ara ja fa més de 30 anys, i que formava part d’aquesta xarxa que connecta el nord d’Alaska amb els seus mercats més al sud. També és molt possible que hagueu sentit parlar de la baixada del preu del petroli, a causa de la caiguda de la demanda. Em direu que això pot ser una crisi passatgera, però és que els impostos per l’entrada del diners del petroli, estava mantenint un grapat de serveis de l’estat (per començar, els ferris de l’Alaska Marine Highway, que connecten les petites comunitats pesqueres sobretot al sud-est i les Aleutianes). Per altra banda, les companyies petrolieres estan acomiadant a molta gent, treballadors molt ben pagats, però que tenen un rol fonamental en l’escàs poblament del nord d’Alaska. En altres paraules, la manca d’ingressos pel petroli afecta a la poca població dispersa per diverses zones d’Alaska. Poques coses amoïnen tant com tenir un territori despoblat i empobrit. És un cop temporal, però amb efectes estructurals en l’edifici econòmic i demogràfic d’Alaska.

Alyeska Pipeline - Oleoducte d'Alaska

Oleoducte d’Alaska, a la alçada de Fairbanks

El turisme té com a nucli principal el sector dels creuers. Les rutes que uneixen Seattle o Vancouver amb el sud-est d’Alaska, a través de l’Inside Passage, s’havien convertit en un dels itineraris de més èxit de l’indústria dels creuers. No paraven de créixer les xifres de visitants i creuers, i fins i tot a Alaska començaven amoïnar-se dels efectes de la massificació turística. Com bé deveu saber, els creuers són un sub-sector de l’indústria turística que més ha patit l’arribada del coronavirus. Han estat nombrosos els creuers que han hagut d’anar de port en port, demanant permisos per desembarcar, amb un grapat dels seus passatgers i tripulació emmalaltits. Serà difícil per les companyies adaptar els creuers a les distàncies socials requerides en la nova normalitat. I encara més: molts dels clients dels creuers, sobretot els nord-americans, són jubilats, la franja d’edat més afectada per aquesta malaltia. En resum, l’indústria turística d’Alaska tardarà molt de temps a recuperar-se. I això afecta a una munió de petites empreses familiars, que oferien serveis d’activitats als turistes.
La pesca es veu afectada, però en menor mesura. Alaska té alguns dels ports pesquers més importants dels Estats Units, començant per Dutch Harbor, a les Aleutianes. Algunes de les espècies més destacades, i amb més valor afegit, són el salmó i el cranc gegant. Ambdós demanen períodes de pesca llargs. Cal per tant comprovar que les tripulacions no tenen la covid19, abans de sortir de port. A més, la demanda ha baixat substancialment, en no ser productes de consum prioritari, pel seu cost. El salmó d’Alaska, criat en sistemes de l’anomenada ramaderia extensiva, té un preu venda públic més alt que el de les piscifactories (també és molt més bo).

Creuer a Alaska

Creuer a Haines, Alaska

Tant el turisme com la pesca són sectors que donen feina a molta gent, intensius en mà d’obra, que es diu ara. El turisme té una temporada molt curta (com a molt, tres mesos), i per a molta gent, és l’única font d’ingressos tot l’any. La resta de l’any viuen en una economia de subsistència, on els drets de pesca i cacera són fonamentals. La feina en el turisme els dona accés al diner, per poder comprar bens de consum.
Treballar en els vaixells de pesca que van cap a les Aleutianes i el mar de Bering, sobretot a la tardor, té un efecte similar per moltes persones. Són les feines que els calen per accedir als diners que no els dona l’economia de subsistència.
Tot plegat, la conjuminació dels tres sectors, augura uns anys de crisi per Alaska. Comparativament, els únics que no notaran tant la crisi, perquè ja en viuen una de permanent des de fa un o més segles, són els indis i inuit de les comunitats perdudes als diferents racons d’Alaska. A més, no tenen on anar ni volen anar-se’n enlloc…

Compartir:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Aviso de cookies