Mother of all Views, Grand Canyon, AZ

Entre poc i massa, el turisme abans i després de la Covid19

No se si us en recordeu, però fins a l’any passat (aquell llunyà 2019) el principal problema del turisme semblava ser l’excés. Hi havia un creixement constant i galopant del nombre de turistes, a nivell mundial.
Porto en aquest gremi del turisme i els viatges des de l’any 1995, quan vaig començar a fer de guia a les reserves dels indis Lakota (Sioux). Per arribar fins a Rapid City, solia haver d’agafar quatre vols (tres escales), com a mínim: anava lluny, molt lluny.
Ha plogut molt des d’aquells primers anys, i el canvi més important és que fins l’any passat, cada cop era més fàcil anar a tot arreu. Cada cop trobaves més gent a per tot, i podies sentir parlar català als llocs més amagats. Jo personalment, deixant de banda les meves batalletes que explicava amb enyorança, me n’alegrava, aquest augment en la demanda de viatges em permetia guanyar-me la vida, seguir viatjant…
Malgrat tot, des de feia uns anys, els senyals que ens indicaven que hi començava a haver un excés de turisme se’ns mostraven amb més claredat. En el cas dels parcs nacionals dels Estats Units i el Canadà, jo mateix escrivia un article que titulava “Óssos, llops i molta, molta gent”. El prestigiós The Guardian també ens feia el seus advertiments. Altres parlaven de com el turisme estava començant a tenir més conseqüències negatives que positives, sobretot per a la població local, i la publicació lliberal Bloomberg parlava de la necessitat imperiosa de posar taxes i impostos als turistes, per poder fer front a tota la destrossa que ocasionava. Der Spiegel fins i tot parlava de paradisos perduts. El turisme estava arribant a la maduresa?

Ice Explorer, Columbia Icefields, Jasper, AB

Aglomeració d’autobusos i turistes a dalt de la glacera Atabasca. Ice Explorer, Columbia Icefields, Jasper

Jo anava recollint aquests articles, per poder seguir aquest tema. M’interessava, des de molts punts de vista. Avui me’ls he rellegit, i he tingut una sensació d’obsolescència absoluta. Eren bons articles, amb pros i contres, encertats i amb errors, sòlids, ben escrits i amb informació interessant. I així i tot, han quedat en fora de joc. Poden arribar a semblar ridículs, encara que com ens agradaria tornar a tenir aquells problemes d’excés.
No és una crisi el que els ha deixat obsolets, és alguna cosa més. M’agrada fer servir la paraula terrabastall, però suposo que n’hi ha d’altres que expressen igual o millor l’arribada de la pandèmia del Coronavirus. D’una crisi te’n surts o no, però si tires endavant, el món que et trobes és, si fa no fa, el mateix, amb canvis circumstancials. La meva opinió és que de la Covid-19 ens en sortirem o no, però si ho fem, els canvis seran estructurals. Us ho diré d’una altra manera: en el post-Covid, aquests articles seguiran sent obsolets.
El turisme potser tornarà a engegar-se (potser més tard que d’hora), però els canvis seran de tal mena, que els problemes també seran molt diferents. En tot cas, res a veure amb els que ens feien patir i que tant enyorem.

Compartir:


Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies. Premi l'enllaç per a més informació. ACCEPTAR

Aviso de cookies